El Fòrum Social Català convoca la ciutadania a una manifestació, 

sense banderes ni sigles,

el dissabte  28 de gener 2012 a les 17h 

a Plaça Catalunya  / Ronda Sant Pere,  de Barcelona

No a la dictadura financera. Aturem les retallades

*  *  *

Precedida per una Assemblea de les organitzacions del FSCat

sobre el procés del Fòrum Social Català  2012

a les 11h a ÀgoraCatalunya  a Plaça Catalunya 9, 4t 2a. (cantonada Rambla Catalunya)

Fes-ho córrer!!

………………………………….

Més informació:

Facebook Twitter: @FSCat2012   #FSCat   #FSCat2012  http://www.forumsocialcatala.cat

info(arroba)forumsocialcatala.cat

La Confederació Catalana d'ONG vol manifestar el seu rebuig a la violència masclista
 

   Portem unes setmanes del nou any i, en aquests dies han estat assassinades quatre dones a Catalunya. El 2011, al conjunt de l'estat espanyol, van ser assassinades 67 dones per les seves parelles o ex-parelles, algunes de les quals havien ja estat denunciades per les víctimes i tenien ordres d'allunyament.

   La violència masclista que ha estat un fenomen invisible durant dècades, és una de les manifestacions més clares de la desigualtat, subordinació i de les relacions de poder dels homes sobre les dones. Malgrat l'esfereïdor nombre de víctimes, ni la societat ni els mitjans de comunicació no en reflecteixen ni semblen copsar-ne la gravetat. Tampoc els òrgans jurisdiccionals han actuat amb la contundència i rigor que calia esperar i que si han emprat en altre tipus de delictes similars no relacionats amb la violència masclista.

   La violència contra les dones és un fenomen universal i estructural que adopta múltiples manifestacions, a més de les agressions físiques i els assassinats: assetjament sexual, discriminació, marginació, exclusió social,etcètera. Qualsevol dona, pel sol fet de ser-ho i al marge del seu credo, origen, edat, educació, etcètera, és susceptible de ser objecte d'algun tipus d'agressió o discriminació al llarg de la seva vida. Aquestes agressions poden infligir danys o sofriments d'índole física, mental o sexual, o bé amenaces de cometre aquests actes, coacció i altres formes de privació de la llibertat personal. I també poden prendre la forma d'entrebancs al desenvolupament del projecte vital i personal en el àmbit social i laboral. En alguns països aquestes agressions i limitacions tenen un recolzament legal i institucional. Cada any, la violència en la llar i en la comunitat destrueix les vides de milions de dones.

   Els maltractaments són, alhora, un delicte i un problema social. La violència masclista és una gravíssima vulneració dels drets humans, constitueix un problema polític i social de primer ordre. Cal dons, tractar la violència masclista no tan sols com un problema relacionat amb el gènere sinó com una violació dels drets humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones.

   Cal que les polítiques educatives vagin encaminades a canviar la visió masclista de la societat, doncs les normes socials i culturals que neguen a les dones la igualtat de drets amb l'home també la fan més vulnerable als maltractaments físics i psicològics, i als abusos sexuals.

   Cal que els Estats garanteixin la igualtat d'oportunitats per a tots dos sexes en tots els àmbits: l'educació, l'habitatge, l'alimentació, l'ocupació i cal que se senti la seva veu en tots els nivells de l'Estat perquè les dones puguin aportar polítiques que contrarestin els abusos i combatin la discriminació.

   Cal exigir del govern i dels seus representants així com de totes les institucions públiques el màxim rigor i contundència en abordar aquest tema per això des de aquí critiquem a la nova ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, que es va referir a la violència masclista com a “violència en l'entorn familiar”.

   Cal exigir que l'Estat prengui mesures transversals i actuï amb duresa en el àmbit jurisdiccional, institucional, o en el medis de comunicació quan es donin casos de menys teniment, manipulació o banalització del fenomen de la violència masclista i posi tots els seus esforços en donar a la qüestió la rellevància social que té, conscienciant a la societat de la seva gravetat i establint les línies d'actuació necessàries per a la prevenció.

   Prendre's seriosament la violència contra les dones és adonar-se que no només es manifesta en terribles agressions físiques i psíquiques, sinó que també la podem trobar en debats públics, legislacions, i a la majoria d'àmbits de la vida. I és per això que les institucions públiques i els representants polítics han de ser molt clars i contundents quan es refereixen a aquest fenomen.

   Actualment es reconeix que la violència contra les dones és una qüestió de Drets Humans que implica la responsabilitat de l'Estat.
 

Barcelona, 19 de gener de 2012

De l'11 al 13 de novembre el festival Tot Raval obre una nova edició per donar a conèixer aquest barri des de les diferents activitats que fan les seves organitzacions culturals i socials. Aquest any i per primer cop, la Confederació catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament en formarà part.

Amb la seva 9a edició i un programa del tot variat, la Confe s'estrenarà al Festival traient de nou l'Indignòmetre, aquest cop al matí de divendres a la Rambla del Raval, on animarà a la ciutadania a dir la seva sobre "Les injustícies al Món: Indignòmetre contra les injutícies i propostòmetre de solucions". El mateix divendres rebrà a a alumnes d'instituts del barri, amb qui reflexionarà sobre què són i què fan les ONG, i visitaran l'exposició "Sota un sostre aliè" de Save the Children. L'exposició, que romandrà a la seu de la Confederació durant tota la setmana següent, parla de la realitat en què es troben moltes Petites Bonnes, nenes treballadores del sector domèstic, al Marroc.

A més, el dissabte, a la Rambla del Raval, trobareu activitats d'altres entitats de la Confe, com l'obra de teatre "La Història de la Ikram" d'Alaigua Teatre i Save the Children, i el joc "Risk Energètic" d'Enginyeria sense Fronteres.

El  Festival és una oportunitat per conèixer tot un barri ple d'història, i on les protagonistes són les persones i organitzacions que, com resa el programa "creuen en la cultura com a motor de transformació social, generadora de convivència i diàleg".

Crisi global = Solidaritat global = mobilització global = Pobresa Zero

17 d’octubre de 2011: Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa

Rebel·la’t contra la pobresa

Aquest 17 d’octubre, les ONG que promovem els drets humans, la solidaritat internacional i la pau volem recordar que la pobresa vulnera la dignitat humana i els drets més fonamentals i, per tant, continuarem treballant, i amb més raons que mai.

Cridem a les forces polítiques, les administracions públiques, els mitjans de comunicació i a la ciutadania a no oblidar el caràcter global de la pobresa i la desigualtat, i a no renunciar a exigir una vida digna per a tothom basada en el compliment dels drets humans, econòmics, socials i culturals, a Catalunya, i arreu.

Des del 2008, les ONG que formem part de la Confederació catalana d’ONG hem intensificat la nostra presència pública el 17 d’octubre, Dia internacional per a la eradicació de la pobresa, per tal de fer palès que aquesta crisi era global i que les solucions havien de ser globals. Avui més que mai, la nostra responsabilitat passa per recordar, malgrat que resulti incòmode, que la igualtat i la justícia seran transnacionals o no seran, i que ens enganyem i ens enganyen els que pretenen quelcom diferent.

Malgrat les nostres dificultats actuals i sense deixar de denunciar l'augment de la pobresa a Catalunya, la nostra vulnerabilitat com a societat encara no és comparable a la d’altres. La crisi de Somàlia, la primera gran crisi humanitària del segle, ha posat en evidència les greus conseqüències que té aquesta crisi sistèmica per als països i regions més empobrides.

Tal i com diem des de fa dècades, aquesta crisi és resultat d’un sistema que ha allunyat l'economia real de les persones i que en lloc de generar benestar ha augmentat les diferències entre els més rics i els més pobres, passant per sobre dels drets de la majoria de la població mundial. Tal i com advertíem l'any passat, avui a Catalunya s'ignoren els acords aprovats pel Parlament quant a la despesa social i a l’ajut als països empobrits, i es perden drets i serveis adquirits per respondre les exigències d’un sistema econòmic desbocat i suïcida, regit per l'especulació financera.

La batalla, però, més dura avui és la batalla del discurs: la pobresa i la precarietat econòmiques estan alimentant la pobresa i la precarietat ètiques, i cal denunciar cada nou intent de justificar l’egoisme social i institucional i la normalització dels discursos insolidaris de tota mena deixant clar que nosaltres no som d’eixe món.

Catalunya és una de les regions europees que més ha retallat l’ajut al desenvolupament però no podem renunciar a inserir-nos responsablement en l’autèntica Casa gran de tots i totes, que és el món. Tampoc podem acceptar les retallades en sanitat i ensenyament, dos dels eixos fonamentals per al benestar i la cohesió social. Per aquesta raó, amb motiu del Dia internacional per a l'eradicació de la Pobresa

Demanem al Govern:

* Que la lluita contra la pobresa i la desigualtat sigui una política de Govern que es pensi en termes de desenvolupament global, per tal que les necessitats bàsiques de totes les persones estiguin cobertes i la justícia social garantida. Demanem més imaginació i valentia política per no empobrir més ni Catalunya ni el món, i per no incrementar el patiment dels més vulnerables, ni aquí, ni arreu. 

* Que en el marc general del principi de coherència de polítiques, Catalunya sigui capdavantera en l’impuls de polítiques econòmiques que modifiquin l’actual sistema financer i comercial internacional. Catalunya pot demanar impostos globals com l’impost a les transaccions financeres o l'eliminació del deute extern o la despesa militar, en les instàncies estatals i internacionals que correspongui. Catalunya també pot impulsar i promoure la creació de riquesa real, industrial, comercial i agrícola i treballar contra el frau fiscal per afavorir la redistribució i la universalització dels sistemes de protecció social a escala nacional i internacional.

* Que renovi i expliciti un nou compromís pressupostari amb el 0’7% per a l'ajut al desenvolupament i el foment de la pau i els drets humans: que estableixi nous terminis i nous acords per assolir aquest percentatge dels ingressos propis incondicionats de la Generalitat per a la cooperació al desenvolupament, d’acord amb els compromisos subscrits al Pla director vigent, i que ho faci amb consens de tots els actors del sistema català d’ajut al desenvolupament.

* Que es reconegui la societat civil organitzada com a actor rellevant en la recerca de solucions a la crisi i en la definició de polítiques per aconseguir-ho, al mateix nivell que les empreses i altres agents privats, i que les empreses no siguin l’únic actor social rellevant en matèria de política exterior i/o cooperació al desenvolupament. Que totes les decisions que ens afecten col·lectivament es prenguin de forma democràtica. D'altra banda

Demanem a la ciutadania:

* Un salt endavant en la reflexió sobre el nostre model de producció, consum i estalvi que es materialitzi en noves formes de construir solidaritat, igualtat i justícia: posar les energies i els diners en projectes que facin efectius els canvis i les transformacions locals i globals.

* Enfrontar la resignació i el desànim a través de l’organització social col·lectiva: participar més i exigir més transparència en associacions i ONG de qualsevol tipus per facilitar tant la solidaritat immediata i concreta, com l’acció política de mig i llarg termini.

* Mobilització social permanent en defensa dels drets i la dignitat de tothom: entendre com a pròpies totes les reivindicacions a favor de la igualtat i el benestar humà, l’equitat de gènere, l’ecologia, el dret a l’educació, la salut o la participació política que es facin tant al nostre barri com a l’altra punta del planeta.

En coherència amb aquestes demandes, la Confederació Catalana d’ONG convoca la ciutadania a celebrar el Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa afegint-se a la mobilització ciutadana del 15 d’octubre i formant part d’aquesta nova consciència global que va ocupar les places àrabs, espanyoles o catalanes i que ha arribat fins a Wall Street, epicentre simbòlic del poder econòmic. Les ONG cridem a la ciutadania a omplir els carrers el 15 d’octubre i a tenir i fer presents a les persones i pobles més empobrits del planeta amb el seus pensaments i amb les seves pancartes i eslògans.

Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament

13 d'octubre de 2011